🐴 Una estupidesa indomable
Una tarambana irresponsable va deixar a mitges la seva carrera de medicina. La molt idiota, que tenia un talent innegable com a futura doctora, va prendre l'absurda decisió de deixar els estudis per poder continuar amb un hobby banal que practicava des de petita: muntar a cavall.
Era la vergonya de la família, l'única sense llicenciar. Era l'ovella negra del seu grup d'amigues, l'única sense feina "de lo seu" a 30 anys (perquè ni tan sols tenia res que fos "lo seu" per treballar-ne). Era una pària fracassada que havia relegat la seva formació professional per passejar-se al pas, al trot, i al galop.
També va ser la riota quan se li va acudir barrejar les seves dues passions, en una estúpida iniciativa que proposava tractar pacients discapacitats fent activitats amb cavalls. Quin ridícul hauria fet inventant l'equinoteràpia! Si no fos perquè va resultar ser efectiva. I l'inici d'una pràctica que es va estendre amb èxit arreu del món.
L'enginy és un còctel
A la generació que avui som mares i pares ens han inculcat que, per assolir l'èxit professional, ens havíem d'especialitzar. És a dir: fer els estudis obligatoris; llavors triar una carrera de l'àmbit que ens interessés; fer un màster sobre un aspecte d'aquella carrera; potser també un doctorat sobre una qüestió ben específica d'aquella matèria; i cursar un altre màster (de propina) encara que mai ningú s'ha llegit ni es llegirà la darrera línia d'un currículum.
Tenim l'oportunitat de fer-ho diferent. Comprenent que la creativitat sorgeix de la unió d'idees aparentment inconnexes canviarem el nostre punt de vista quan les nostres criatures semblin descentrades.
Des que són nadons el seu interès fa bandades. Juguen amb un peluix durant 10 segons i, de seguida que veuen un rotlle esgotat de paper de cuina, abandonen el peluix sense miraments i dediquen tota la seva passió al canó de cartó. I la tendència es manté a mesura que creixen.
Amb sort aquesta simptomatologia els dura tota la vida.
Potser si deixem de veure-les com a distraccions, i ens les mirem com a diversitat d'interessos, estarem donant ales a què explorin. A què tastin. A què alimentin la seva ment amb una varietat de coneixements que, potser algun dia, combinaran per formar alguna cosa extraordinària.
Què és interessant?
Aquesta pregunta gairebé metafísica té una resposta més simple del que sembla: allò interessant és allò que ens sorprèn.
L'inversor Naval Ravikant ho explica així:
Si vas a un circ i hi veus un ós és interessant. Si hi veus un monocicle potser també té el seu interès. Però és quan veus un ós damunt un monocicle que la cosa esdevé REALMENT interessant!
I la sorpresa passa, inevitablement, per l'ocurrència.
- Els cuiners, per sorprendre un comensal, han de combinar ingredients que el client no s'esperi. Xocolata i oli. Maionesa i quètxup. Gambes i costella de porc.
- Els guionistes, per atrapar l'espectador de bon principi, hem d'imaginar punts de partida amb combinacions inesperades. Un professor de química que aprèn a fer metamfetamina. Un forense que assassina en sèrie. Un president del Palau de la Música esnifant canapès.
- Els empresaris, per aconseguir un negoci exitós, sovint recorren a barrejar conceptes aparentment absurds. Ordinadors amb forma de telèfon. Allotjaments turístics en cases particulars. Menjar de restaurant repartit fora del restaurant.
Recordem-ho quan un fill o filla passi d'una cosa a una altra. Està cultivant interessos diversos. I qui sap si, en un futur, la mescla d'algunes d'aquestes distraccions serà la que li servirà per guanyar-se la vida.
Tens molts grups de mares/pares al Whatsapp
Potser a algun d'ells els interessa tot això, no trobes?