🎁 Regala curiositat
Per les famílies més afortunades les setmanes prèvies a Nadal són estressants.
Hem d'organitzar àpats. Assistir a sopars d'empresa. Comprar els ingredients del brou. Vendre participacions de la panera de l'escola. Rostir la carn dels canelons. Embolicar paquets. Encarregar entrants a la peixateria. Assistir al concert nadalenc de l'escola un dia laborable en horari laborable (WTF!). I posar bona cara a la foto de la nadala que enviarem a amics i parents.
Enmig d'aquest huracà logístic, la criatura que mig arrossegues per mirar d'arribar a tot, s'atura aliena a tota aquesta angoixa innecessària i et pregunta "Papa, ¿qui corre més, una tortuga o un caragol?".
Hi ha moments en què el bombardeig de preguntes atabala a mares, pares o docents. "¿I per què això? ¿I de quina manera funciona allò? ¿I d'on surt tal? ¿I com és possible pasqual?".
És temptador respondre-les amb alguna drecera. O fer veure que no les has sentit. Però no és bona idea.
Si una criatura et ve amb granets vermells a l'esquena o picor al cap deixes el que estàs fent i hi pares atenció. Si et ve amb una pregunta, encara que sigui en un mal moment, hauríem de fer igual. Perquè també és un símptoma. Un símptoma que té inquietuds. Sent curiositat.
I la curiositat és la benzina que fa funcionar el motor de la creativitat.
Qüestionar-se alguna cosa és el primer pas cap a resoldre-la. I el procés per trobar respostes activa tots els mecanismes creatius de la nostra criatura.
Per això cada pregunta, fins i tot la que trobem més absurda, mereix que l'escoltem. Li donem importància. I la tractem amb la delicadesa d'un brot fràgil. No fos cas que, enduts pel tràfec del nostre dia a dia, l'escapcem.
No hauríem de deixar perdre cap dubte. Perquè no volem que aquesta curiositat espontània de les criatures s'evapori per l'escalf de les presses dels adults.
A casa nostra hem trobat una manera de preservar cada pregunta que sorgeix: guardar-la en una guardiola.
Comparteixo amb vosaltres la idea per si us ve de gust replicar-la. Només cal deixar, en un lloc ben accessible, un recipient i un bloc de notes. Quan un dubte apareix s'anota (que ho faci la criatura si ja n'és capaç) i es desa dins la guardiola.
No pas per quedar allí oblidada. La curiositat (ara sí valorada i blindada) seguirà el seu curs. La criatura remenarà sovint el botí. Recuperarà alguna de les preguntes anotades. I es proposarà respondre-la.
Aquí entra en joc la segona part de l'invent. No és l'adult qui tindrà la responsabilitat de contestar el dubte, sinó d'acompanyar l'infant a què ho faci ell mateix. Que faci servir l'enginy per respondre la pregunta.
–"¿Quants països hi ha al món?" – els compta d'un mapamundi.
–"¿Com es fa una vacuna?" – truca la tieta que ha estudiat biologia per entrevistar-la.
–"¿Qui corre més, un caragol o una tortuga?" – sortim d'excursió i organitzem una trepidant cursa amb un espècimen de cada (aprofitant que als boscos propers d'on vivim trobem tant caragols com tortugues).
Una guardiola de preguntes. Amb aquesta eina tan simple els dubtes passen a ser una cosa sagrada. Un tresor a preservar. I amb una cosa tan simple aconseguim:
- Empoderar la curiositat
- Treballar la lectoescriptura
- Desenvolupar l'autonomia
- Exercitar la creativitat i la resolució de problemes
- Ampliar coneixements
Dit de manera més planera: cuidant la seva curiositat els fem més capaços, més savis, i més espavilats.
No se m'acut millor regal.
I pel preu d'un recipient i un bloc de notes. Quina ganga!
Tens molts grups de mares/pares al Whatsapp
Potser a algun d'ells els interessa tot això, no trobes?