🎓 Lliçons les justes

Si estàs llegint això és perquè ets una persona conscient, compromesa i preocupada per oferir el millor a la teva criatura. Però possiblement sents que no ho aconsegueixes del tot. M'equivoco?

Per poc que mostris interès per "fer-ho bé" com a mare o com a pare, et toparàs amb una pila de gurús, experts, i cuidadors exemplars que et poden acomplexar. O fer sentir que no fas prou. O que el que fas resulta que és just el contrari del que hauries de fer.

Et proposo engegar a la merda qui et faci sentir així. Encara que tingui raó. Només per desfogar-te. I si el que explica és interessant, t'ho guardes per un altre moment en què atendre-ho no et faci mal.

Tot sembla fàcil quan estem en calma llegint, escoltant o veient un vídeo d'aquestes persones que, amb gran serenor, t'expliquen com has d'alimentar. Com has d'acompanyar les enrabiades. Com has de gestionar els disgustos. Com has d'integrar un germanet. O com has de dosificar les pantalles.

Ui, sí.

Sembla senzill comprendre el cercle viciós que implica un càstig o un crit. Però no ho és quan se t'acaben les eines per mirar de redreçar una situació complexa amb el teu fill o filla i et sents impotent.

Sembla senzill mantenir una conversa amb la teva parella ("la comunicació és taaan important"). Però no ho és quan tens una o diverses criatures interrompent i boicotejant cada intent de comunicació entre vosaltres.

Sembla senzill passar una tarda de diumenge fent aquella manualitat tan xula que t'has trobat en alguna xarxa social i has preparat amb il·lusió. Però no ho és quan l'infant no hi té gens d'interès des del mateix instant en què li proposes.

Què carai: sembla senzill entendre com maximitzar l'enginy i la imaginació d'una criatura quan us ho expliquem des d'inCreables. Però no ho és quan es posa de morros i diu "m'avorreixo" dues-centes vegades seguides, o colpeja el mobiliari mentre reclama un altre capítol del què sigui que mira.

Ja n'hi ha prou

Potenciar la creativitat dels fills requereix temps i esforç per part dels adults. I no podem fer-ho si estem cansats o ocupats amb altres coses. Així que, el primer pas, és simplificar el nostre dia a dia per trobar estona i energia pels fills.

I si aquella jornada o aquella setmana no ho aconseguim no ens podem fustigar.

Els adults procurem tractar els fills amb comprensió, paciència, i esperit constructiu. Però i nosaltres? Rebem aquesta comprensió, aquesta paciència i aquest esperit constructiu a la feina? O a la cua del supermercat? A la delegació d'Hisenda?

Ens ho hem de fer sols. Així que, igual que som comprensius i pacients amb la canalla, tenim el dret (el deure?) de ser-ho amb nosaltres mateixos.

Quan et sentis intimidat per un gurú educatiu, acomplexat per una experta psicòloga infantil, o irritat amb l'article d'un guionista pretensiós, no et castiguis. No et renyis. Acompanya't sostenint aquest sentiment. I valora't. Perquè ja estàs fent més que el 99% dels pares i mares que et rodegen.

Ara que les criatures inicien un nou curs, a inCreables reprenem l'activitat. I tenim el propòsit de fer-ho amb complicitat. No pas alliçonant ningú, ni donant receptes que sonen molt bé en la teoria però que són inviables de dur a la pràctica.

Us parlem d'igual a igual perquè no som ningú per donar lliçons. Només persones que ho intenten fer el millor que saben. Assumint que no serà perfecte. I que ningú té dret a exigir-nos que ho sigui.