đ¤ La virtut de no saber
Potser recordes un capĂtol d'Els Simpson en què una empresa automobilĂstica encarrega a l'Homer que dissenyi un cotxe.
Ell inventa un vehicle equipat amb tot d'innovacions: una bola a l'antena per poder trobar el cotxe quan no el veus en un pĂ rquing; tres clĂ xons diferents, per alternar-los segons l'estat d'Ă nim de qui condueix; o una cĂşpula de cristall on aĂŻllar les criatures per no sentir-les durant el trajecte.
Al final de l'article entendràs a què ve aquesta cita als Simpson. Ho prometo.
Saviesa de doble tall
Ens passem la vida aprenent. I, en algunes ocasions, saber ens juga en contra.
Des que naixem no parem d'aprendre: quan som nadons ho fem a marxes forçades,  per entendre què coi ĂŠs tot allò que ens rodeja i aquells sons amb què els altres humans es comuniquen. Imitem a mares i pares, amb voluntat d'integraciĂł. Absorbim el que fan altres infants quan a tres anys estrenem la capacitat de socialitzaciĂł. Ens formem amb l'ensenyament a les escoles. Ens llicenciem. Fem mĂ sters. En l'Ă mbit professional entenem la necessitat de la formaciĂł contĂnua. I en l'Ă mbit personal traiem lliçons de cada obstacle amb què topem. De cada èxit i de cada disgust. De cada fill que duem al mĂłn i de cada estimat que enterrem.
Perseguim la saviesa. O mÊs aviat la saviesa ens persegueix a nosaltres, ja que aprenem fins i tot sense voler. NomÊs pel fet d'existir hi haurà coneixements que se'ns ficaran al cap. I mira que hi ha casos de gent que prova de resistir-s'hi! Però no hi ha escapatòria. Acabem aprenent.
Ăs curiosa la relaciĂł entre el coneixement i la creativitat.
D'una banda, tenir coneixements ĂŠs indispensable per poder ser creatius. Ja vam explicar en aquest article com les idees noves es formen a partir de les connexions entre idees velles, que associem d'una manera diferent.
Però, d'altra banda, el coneixement sobre una cosa ens predisposa a repetir patrons. A cenyir-nos als està ndards. Al que "se suposa que".
Ser una mica Simpson
Les idees enginyoses del cotxe dissenyat per l'Homer es deuen, en part, a la ignorĂ ncia. A encarregar el disseny d'un cotxe a algĂş que no tĂŠ ni idea de com dissenyar un cotxe.
Aquest "no-saber" dona aire a la creativitat, ja que no restringeix l'ocurrència. Mentre que, si ja saps com es dissenya un cotxe, quan pensis en el nou model tindràs dins el subconscient com se suposa que ha de ser.
Les criatures, els nostres fills i filles, encara no saben tantes coses com els adults. No han tingut temps d'adquirir tants coneixements com els seus pares i mares. I per això parteixen amb avantatge a l'hora de posar-se creatius.
A les xerrades per a famĂlies que faig, sovint recomano aprofitar aquesta ignorĂ ncia temporal. No els corregim de seguida quan dibuixin una lluna mĂŠs grossa que la Terra. O quan pintin de color blau una zebra.
Busquem un equilibri entre ensenyar la realitat i "seguir-los el rotllo". Ja que totes dues coses els són útils. Una per ajudar-los a comprendre com funciona el món real, i l'altra per empènyer-los a què no s'hi resignin.
Igual que l'Homer no es resignava a un cotxe amb un sol so de clĂ xon. I que algun sonat, fascinat amb tanta innovaciĂł, va decidir fer realitat:
Tens molts grups de mares/pares al Whatsapp
Potser a algun d'ells els interessa tot això, no trobes?