🤔 La virtut de no saber

Potser recordes un capítol d'Els Simpson en què una empresa automobilística encarrega a l'Homer que dissenyi un cotxe.

Ell inventa un vehicle equipat amb tot d'innovacions: una bola a l'antena per poder trobar el cotxe quan no el veus en un pàrquing; tres clàxons diferents, per alternar-los segons l'estat d'ànim de qui condueix; o una cúpula de cristall on aïllar les criatures per no sentir-les durant el trajecte.

Al final de l'article entendràs a què ve aquesta cita als Simpson. Ho prometo.

Saviesa de doble tall

Ens passem la vida aprenent. I, en algunes ocasions, saber ens juga en contra.

Des que naixem no parem d'aprendre: quan som nadons ho fem a marxes forçades,  per entendre què coi és tot allò que ens rodeja i aquells sons amb què els altres humans es comuniquen. Imitem a mares i pares, amb voluntat d'integració. Absorbim el que fan altres infants quan a tres anys estrenem la capacitat de socialització. Ens formem amb l'ensenyament a les escoles. Ens llicenciem. Fem màsters. En l'àmbit professional entenem la necessitat de la formació contínua. I en l'àmbit personal traiem lliçons de cada obstacle amb què topem. De cada èxit i de cada disgust. De cada fill que duem al món i de cada estimat que enterrem.

Perseguim la saviesa. O més aviat la saviesa ens persegueix a nosaltres, ja que aprenem fins i tot sense voler. Només pel fet d'existir hi haurà coneixements que se'ns ficaran al cap. I mira que hi ha casos de gent que prova de resistir-s'hi! Però no hi ha escapatòria. Acabem aprenent.

És curiosa la relació entre el coneixement i la creativitat.

D'una banda, tenir coneixements és indispensable per poder ser creatius. Ja vam explicar en aquest article com les idees noves es formen a partir de les connexions entre idees velles, que associem d'una manera diferent.

Però, d'altra banda, el coneixement sobre una cosa ens predisposa a repetir patrons. A cenyir-nos als estàndards. Al que "se suposa que".

Ser una mica Simpson

Les idees enginyoses del cotxe dissenyat per l'Homer es deuen, en part, a la ignorància. A encarregar el disseny d'un cotxe a algú que no té ni idea de com dissenyar un cotxe.

Aquest "no-saber" dona aire a la creativitat, ja que no restringeix l'ocurrència. Mentre que, si ja saps com es dissenya un cotxe, quan pensis en el nou model tindràs dins el subconscient com se suposa que ha de ser.

Les criatures, els nostres fills i filles, encara no saben tantes coses com els adults. No han tingut temps d'adquirir tants coneixements com els seus pares i mares. I per això parteixen amb avantatge a l'hora de posar-se creatius.

A les xerrades per a famílies que faig, sovint recomano aprofitar aquesta ignorància temporal. No els corregim de seguida quan dibuixin una lluna més grossa que la Terra. O quan pintin de color blau una zebra.

Busquem un equilibri entre ensenyar la realitat i "seguir-los el rotllo". Ja que totes dues coses els són útils. Una per ajudar-los a comprendre com funciona el món real, i l'altra per empènyer-los a què no s'hi resignin.

Igual que l'Homer no es resignava a un cotxe amb un sol so de clàxon. I que algun sonat, fascinat amb tanta innovació, va decidir fer realitat:

Tens molts grups de mares/pares al Whatsapp

Potser a algun d'ells els interessa tot això, no trobes?

Compartir-ho