🍦 L'estiu, l'oportunitat que no hauries de desaprofitar

Com explicaries a un menor de deu anys què és la creativitat? Si en tens algun a mà fes la prova. Comprovaràs que no és fàcil.

Passa igual amb molts altres conceptes d'ús quotidià: l'amistat, l'angoixa, el plaer, la inspiració,... Ni la definició de diccionari els acaba de deixar clars. Potser perquè són conceptes vaporosos. Que és un adjectiu que tampoc és fàcil d'explicar què significa.

Però els investigadors s'han de guanyar la vida d'alguna manera. I al segle XX es va obrir la veda de l'aproximació científica a les emocions. L'any 1938, a la Universitat de Harvard, van fer un estudi sobre la felicitat. L'any 1958 se'n va fer un sobre l'amor. La creativitat va haver d'esperar al 1959, quan a la Universitat de Berkeley el doctor Donald MacKinnon va engegar una ambiciosa investigació que pretenia:

• Acotar quins factors determinen la creativitat d’una persona.
• Què impulsa la seva feina.
• Com aconsegueixen superar les inseguretats.
• Quins entorns són més favorables per a la creativitat.
• Concloure si és possible identificar els talents creatius abans que es manifestin de manera concreta.

No s'hi va posar per poc. Volia desxifrar moltes coses amb una investigació que, ves per on, era una tasca d'allò més creativa. Així que el doctor MacKinnon potser hauria acabat abans preguntant-se: "Quins factors determinen que jo em mati a investigar sobre creativitat? Què impulsa la meva feina?".

La resposta hauria estat l'enveja. Ja que sentia certa gelosia professional d'un col·lega seu anomenat Jerome Bruner que, a l'altra punta del país, estava estudiant la mateixa qüestió.

Potser no sona bé, però l'enveja o el plagi són grans motors creatius.

Fos quina fos la motivació, l'estudi de MacKinnon va arribar a algunes conclusions. Si us interessa moltíssim us deixo aquí l'enllaç al document complet. Però, a parer nostre, la conclusió més interessant és que no té res a veure la capacitat intel·lectual amb la creativitat d'una persona. En realitat, aquells més creatius, són aquells més acostumats a jugar.

Com que MacKinnon és doctor i havia de justificar el sou ho va haver d'elaborar més. I va referir-se a la facilitat d'alguns individus per posar-se en un mode operatiu que ell va titllar d'"infantil". Referint-se a la capacitat per posar-se en l'estat d'ànim juganer que permet a la creativitat natural fluir.

Després d'estudiar científics, enginyers, arquitectes, i escriptors, l'investigador va constatar que la creativitat no és una cosa que es té o no es té. És innata. Ens ve de sèrie. El que la fa aflorar és la predisposició al joc.

Però encara hi ha un detall més transcendent a l'estudi: la clau de volta és que, qui juga, no té un propòsit pràctic immediat. Juga pel goig de jugar, endut per la curiositat genuïna. O simplement per passar-ho bé.

A l'estiu els fills i filles tenen més temps lliure i més hores de sol per entrenar la seva creativitat. Simplement perquè tenen més estona per jugar. Així que mares i pares: retingueu l'impuls d'omplir-los les jornades sense escola de casals esportius, campus d'anglès, i rutes a museus. Aprofiteu els mesos sense escola perquè les criatures facin allò que el doctor MacKinnon va descobrir que era el factor diferencial per esdevenir persones creatives.